El blau és el color amb el que s’identifica l’autisme.
Què penses què significa la vida en blau?
Immens com el mar obert,
perquè l’autisme és immens, és un mon per descobrir que mai deixa de sorprendre.
Intens com el vent de ponent,
perquè les persones amb autisme tenim moments molt intensos, tant intensos com el vent de ponent. Compartir amb nosaltres el dia a dia a dia sol ser una experiència molt intensa.
Un torrent d’emocions
Perquè som persones amb dificultat per detectar i controlar les nostres emocions que de vegades ens venen totes de cop com si fora un torrent d’aigua brava.
Genial, transparent i clar,
perquè així som, genials, transparents i clars. Tenim moltes habilitats.
Si tu vols que tot vaja bé, pintat del meu color.
Perquè jo no mai podré canviar. Podré aprendre, podré comprendre, podré avançar, però mai deixaré de ser una persona amb autisme, per tant jo faré l'esforç d'adaptar-me, però tu has de pintar-te del meu color i posar-te en el meu lloc per comprendre'm, sols així anirà tot bé.
El mon, girat del revés, no és lògic no te peus ni cap, qui compren a la gent?
Perquè no penses que tot el que és lògic per a tu ho és per a mi. En moltes ocasions no comprenc la lògica de les relaciones socials, precisament perquè sóc massa lògic i aquestes es desenvolupen d’una manera que, de vegades no segueixen un patró comprensible per a mi. Jo vull jugar, vull estar amb gent, vull estar en aquest mon però em resulta molt difícil comprendre el que a tu et sembla tan normal.
Bufa el vent I mai saps per on vindrà
perquè per més que previngues, per més que anticipes, haurà vegades que el meu sistema d'alarma es dispararà i tú no sabràs mai perquè ha sigut. Per favor dóna’m calma, estabilitat i predictibilitat, però no busques explicacions a tot el que em pugues passar perquè de vegades no sabràs d'on ha vingut. Segurament hi haurà un motiu, però ni jo sabré expressar-lo ni tu esbrinar-lo.
Sons, llums i colors que oloren mesclats.
No ha de passar en tots els xiquets, però en moltes ocasions, algunes de les conductes que presenta es deuran a que el meu processament sensorial és diferent al teu, per tant, ves en conter perquè, a lo millor, el que a tú et causa benestar a mi em “destarifa” i si alguna vegada em veus molest, pensa que, en lloc de ser un malcriar, tal volta la llum de la cuina, el soroll del secador o els trossets de fruita del iogurt podrien estar creant-me un malestar tan gran que em posa fora de mi.
La lluna em canta i el meu cor demana pau.
Perquè si et fixes puc canviar d'estar d’ànim en qualsevol moment per tot el que t'he dit abans. Però el que sí és segur és que jo sols busque tranquil·litat, no vull embolics ni grans coses. Vull tindre una vida senzilla i en pau, una pau que demane des del cor.
Si amb un somriure faig que el mon caiga als meus peus.
El meu somriure és encisador, i quan estic content em guanye a tot el mon que està al meu voltant. Tinc eixa facultat de poder fer que tot el món em vulgue. Però també puc tindre l'altra cara i, quad tinc una crisi puc fer que pugues sentir en primera persona la llum i el foc abrasador del sol.
